Espais col·laboratius Maker

Saps que és un espai col·laboratiu Maker?

Es tracta d’un espai físic on la gent compartix recursos i coneximents, treballen en projectes i construeixen coses. Aquestos espais proporcionen eines i un lloc on poder desenvolupar les nostres idees. A vegades compten amb gent experta però és més habitual que siguen els mateixos socis qui s’ajuden uns als altres.

Aquestos espais uneixen a gent de molts àmbits diferents no sòls de l’enginyeria si no també de la computació i el disseny, per tant, podem dir que és un espai clarament multidisciplinar.

Com funciona?

Normalment té un funcionament totalment obert amb activitats informals i no programades encara que, de quan en quan, s’utilitza el mateix espai per fer alguna xerrada prèviament convocada per a tractar algun tema interesant del qual un soci tanga coneixement. Aquestes xerrades no son remunerades i tracten d’un tema específic com por ser la utilització de la impressora 3D, com tallar amb làser o, fins i tot, com utilitzar una màquina de cosir.

Per què son importants?

Aquestos espais tenen un aprenentatge autodirigit. És d’un caràcter pràctic amb la interacció continua tant per part d’inventors com de creadors. Es tracta d’un aprenentatge col·laboratiu amb el suport de altres companys on es fomenta el treball en equip. A més aquest aprenentatge es basa en la cultura de l’aprendre fent i provant.

En Alacant compten amb el MakerALC però pots trobar aquestos espais en moltes altres localitats.

Us anime a conèixer-los de primera mà.

Si vols més informació visita la web del espai Maker de Alacant: http://www.makeralc.org/

Programació: Diferència entre els cicles While, Do-While i For

A l’hora de programar un projecte amb Arduino cal conèixer els diferents tipus de bucles (cicles) que existeixen i, sobretot, les seues diferències ja que, caldrà utilitzar un o un altre depenent de la necessitat.

Per a la gent que està començant comentar que un bucle és una seqüència de codi que pot repetir-se (o no) una o més vegades.

Quan vam explicar el nostre primer programa amb Arduino vam veure que hi ha un bucle que es repeteix sempre (void loop) https://ealfarocapxii.blogspot.com/2019/08/el-nostre-primer-programa-amb-arduino.html. Hi ha ocasions que necessitem que una part del codi es repetisca més d’una vegada. Ho aclarim en els següents exemples:

Bucle While

Quan arribem a un bucle While primer avaluem si es dona la condició per a executar el codi que conté i, després, torna a avaluar si es complís la condició. Aquest procés es repetís fins que la condició deixa de complir-se.

Bucle Do-While

Aquest cicle es una variació de l’anterior i, la principal diferència, és que almenys s’executa una vegada finalitzada la qual és quan verifica si la condició continua complint-se.

Bucle For

Aquesta estructura cíclica es diferent a les anteriors en quant es coneix amb antelació el nombre de vegades que s’ha de repetir el codi que va dins d’aquest cicle.

És molt important conèixer aquestes estructures i utilitzar-les correctament als nostres programes.

Un poc d'història

La domòtica apareix per primera vegada a la dècada dels anys 70 en el mateix moment que es creen els primers dispositius de automatització en edificis.

Però, no va ser fins al anys 80 quan el sistemes integrats s’utilitzaren a nivell comercial per a, després, desenvolupar-se a un aspecte més domèstic. Es el moment en que la domòtica aconseguís integrar els dos sistemes. Per una part l’elèctric i, d’una altra banda, el electrònic per a establir una comunicació integral als diferents dispositius de la nostra llar. Comença la seua expansió sobretot als països més avançats com pot ser el Estats Units, Alemanya i Japó.

El primer programa que va utilitzar la domòtica va ser el Save a els Estats Units en 1984. Aquest programa permetia una millor eficiència i baix consum amb un considerable estalvi d’energia.

Aquestes instal·lacions funcionaven amb el protocol de comunicacions X-10, per tant, podia accedir-se remotament. Els sistema X-10 va ser desenvolupat per Pico Electronics (Escòcia) i permet transmetre dades mitjançant les línies de baixa tensió.

Actualment existeix una oferta consolidada de productes domòtics amb nous protocols de transmissió de dades dins de la era d’Internet amb la possibilitat d’establir comunicacions mitjançant la tecnologia WiFi.

IKEA i la domòtica

Segons les dades actuals la domòtica superarà un volum de 800 milions de dòlars a aquest any i les xifres pareix que es duplicaran a l’any 2023. És per això que moltes multinacionals estan treballant per a posicionar-se en les primeres posicions del mercat.

Ja coneixem els populars Google Home i Alexa (de Amazon) que donen suport per veu per a accedir a un món de sensors i aparells domòtics que ja podem connectar a les nostres cases.

De la mateixa manera Ikea ha creat el seu propi sistema:Ikea Home Smart el qual vol potenciar amb tota la oferta de la marca.

El fabricant suec és conscient de la importància d’aquest negoci i el creixement que s’espera en els pròxims anys.

En aquest moment a podem trobar:

Bases per a la càrrega sense fil amb el estàndar Qi el qual és suportat per els principals fabricants de telèfons mòbils.

Il·luminació intel·ligent Tradfri les quals poden connectar-se amb el sistemes de Google i Amazon.

Equips de só amb la sèrie Symfonisk els quals compten amb connexió sense fil.

Persianes intel·ligents les quals apareixeran al mercat prompte i prometen ser tota una revolució.

És clar que la domòtica s'esdevé un camp molt interessant en els pròxims anys.

Engegant el cotxe amb el pensament.

Aquesta entrada a la bitàcola ens pot donar una idea de l’amplària de possibilitats que ens ofereix Arduino.

En aquest cas es tracta d’un projecte fet amb arduino per a engegar un cotxe mitjançant el pensament. Interesant, no?

Breument, el que es buscava era que, sobrepassat un cert valor d’activitat cerebral d’una persona s’establiria una comunicació amb un cotxe que engegaria el motor de manera automàtica.

Per fer això es va utilitzar un llegidor d’activitat cerebral comercial i es va programar per a establir dues comunicacions. Per una part, sempre que el valor d’activitat estiguera baix del valor definit s’informaria via Bluetooth a un Arduino que il·luminaria uns díodes Led a mode de vúmetre.

D’una altra banda, una vegada arribat al nivell de activitat cerebral esperat s’establiria una altra comunicació també per Bluetooth que engegaria el motor del cotxe simulant la acció sobre el botó corresponent. Per a la seua creació ens van ajudar des de el Fablab del CIPFP Canastell de Sant Vicent del Raspeig.

Pots trobar més informació a la seua pàgina web.

També pots veure un vídeo en Youtube de com funcionava.

 

 

També podem veure les reaccions del pùblic a un canal de Youtube

Quantes possiblitats que ens dona un Arduino!.

Ús de llibreries amb Arduino IDE

L’entorn de programació de Arduino IDE pot ampliar-se amb el ús de llibreries de la mateixa manera que altres plataformes de programació. Aquestes llibreries en aporten funcionalitats per ser utilitzades als nostres programes i faciliten l’accés a noves parts del maquinari o per la manipulació de la informació.

Com fem ús d’una llibreria?

Es fàcil, només hem de seleccionar la llibreria amb les opcions Programa -> Incloure.

Hi ha moltes llibreries que venen instal·lades amb el IDE però també podem descarregar noves. Com ja sabem la comunitat d’usuaris de Arduino es molt gran.

Les llibreries estàndard son:

EEPROM – Per emmagatzemar permanent dades.

Ethernet – Per establir connexions amb cable Ethernet.

Firmata - Per a establir comunicacions realitzades amb el protocol sèrie estàndard.

GSM – Per a establir comunicacions amb una xarxa GSM/GRPS.

LiquidCrystal – Per al control de pantalles de cristall líquid.

SD – Per a accedir a informació emmagatzemada a una targeta SD.

Servo – Per al control de motors.

SPI – Per a la comunicacions amb dispositius mitjançant el bus SPI.

TFT – Per a dibuixar text o imatges a una pantalla TFT.

WiFi – Per a establir una connexió Wifi.

Wire - Per a enviar i rebre dades de dispositius o sensor connectats al bus i2c.

Com fer la mida d’una distància amb un sensor de proximitat.

A l’entrada d’avuí veurem com fer una mida d’una distància amb un sensor de proximitat.

El sensor que utilitzarem és el HC-SR04. Aquest sensor actua de la mateixa manera que un sonar. Per una part emet un so ultrasònic i espera el seu retorn una vegada haja fet contacte amb un cos.

En la següent imatge podeu veure les dues parts:

Per a fer els càlculs hem de tindre en compte la velocitat del so. Aquesta velocitat la podem estimar en 343 metres per segon, per tant, necessitarem 1/343 segons per recórrer 1 metre, és a dir, fent el càlcul trobem que el so necessita 0,00291 segons per a viatjar 1 metre.

Ara bé, hem de considerar també que la ona enviada per el sensor ha anat i tornat una vegada a rebotat en l’objecte detectat. Per tant, hem de dividir per la mitat el temps que hem esperat fins que ha arribat de nou al sensor.

Com a conclusió podem dir que la distància es calcularà amb la fórmula:

Distància (cm) = temps de la duració des de l’emissió fins a la recepció de la ona / 29,1 / 2

Us atreviu a implementar-ho?